La Ninetta del Verzee
Bravo el mè Baldissar! Bravo el mè nan !
L’eva poeu vora de vegnì a trovamm ;
Tel sét, mattascion porch, che meneman
L’è on mes che no te vegnet a ciolamm ?
Oh ! Cristo Cristo…. Speccia on freguj… te voeu geramm…
Bolgirossa ! che giazz ! ahja i mè tett !
Che bel cojon, sont minga on scoldalett.
Pover tett, nèe ! Te sentet com’hin froll ?
Ma.... gh’hoo avuu ona passion, varda, in sti dì,
Che l’è stada, per dincio el mè tracoll ;
L’è quajcossa ancamò se sont inscì :
Ven scià…. Settet giò on poo…. Già l’è anmò moll….
E poeu coss’eet de fa ? L’è venerdì….
Gh’è minga d’opra…. Descorremm on poo,
Che subet che l’è all’orden te la doo.
Varda, el mè Baldissar, se se po’ dà
On mond pussee carogna, on mond pù infamm !
Te se ricordet d’avemm vist per cà
Quell gioven magher, longh come on salamm,
Ch’el me vegneva a toeu d’andà a ballà,
Che di voeult te l’è vist a peccenamm ?
Ben, sent mò adess, sto roffianon strazzaa,
Che tir, fioeul d’ona negra, el m’ha giogaa.
Prima de tutt t’ee de savè, che finna
De vint agn fa, quand sont restada indree
De la povera mamm, la mia medinna,
Che adess, Essus, l’è al Gentilin anch lee,
Per no invodamm a Santa Catterina,
O lassamm andà in cà d’on quaj mestee,
La m’ha tiraa in cà soa, e tegnuu inguala
D’ona soa tosa vera e naturala.
La mia medinna l’eva ona tetton
Matta, allegra quell mai che se po’ dà;
Ghe piaseva a paccià del bell, del bon,
E dent per i boeucc a boccalà;
Ma sora a tutt poeu, la soa gran passion
L’era quella de fassela fregà:
Oh, intuitù de quest, gh’è nient de noeuv
Desdott in fira, e fresca come on oeuv.
In quell temp la gh’aveva per gimacch
On gioven d’offellee, fort, traccagnott,
Ch’el stava lì in la porta, in l’ us’c attach ;
Costù, me cunten, ch’el gh’avess de sott
On peston de pirotta masïacch :
Ma basta ! fussel mò per sto bescott,
O per quij del mestee ch’el ghe portava
L’offellee l’eva lu ch’el la ciavava.
S’ha mò de dà l’inconter che costui
El gh’ha giusta d’avegh anch lù on bagaj,
Che l’è nient olter che quell porch fottuu,
Che m’è costaa in sti dì tanti travaj ;
Sent, el mè nan, cossa m’è succeduu :
Cont el sta insemma e fa quij cattanaj,
Che fan tucc i fioeu, semm rivaa a quell
De trovass cott tutt duu senza savell.
Intrattanta per via de la via
Dell’intrigh inscì faa de la medinna,
Ne faven dormì nun bardassaria
Foeura di pee de lor in la cusinna ;
Là ne nun de per nun tutta la nocc
Sevemm padron de fa ogni sorta de locc.
Fina però che semm staa du cisquitt,
Cioè a dì, de dês , vundes, dodes agn,
Se semm faa quaj carezz e quaj basitt,
E poeu voltavem là come lasagn ;
Ma quand emm comenzaa a sentì i gallitt
Vers la part che comenzen i cavagn,
Se semm accort d’avegh olter besogn
On poo pussee gajard de quij del sogn.
Ma per dittela giusta, in quant a mì
Sto besogn savarev minga spiegall ;
Soo che sentiva el sangu come a buì,
Che gh’aveva ona voeuja de tentall,
E in l’istess temp vergogna a comparì ;
Soo anch che andava in broeuda in del basall,
E soo che quand el me toccava i tett
Trepillava del gust come on gallett.
Soo de gionta, che quand a la mattina
Me toccava de andà a tend in Verzee
A la banca del pess de la medinna,
Ogni bott che passass on perucchee
O qualchedun con bianca la marsinna,
Me sentiva a rugà finna in di pee,
Me andava isemma i onz de la stadera,
E el coeur l’andava a vella, el coo a stondera.
Mì el me Pepp el vedeva de per tutt,
E semper ghe l’aveva de denanz :
Mì el vedeva in di tèmmol, in di trutt,
In di micch, in la suppa, in di pittanz :
No gh’eva giovinott né bell né brutt
Che se podess ris’cià de fass innanz:
Rispondeva a pesciad, desgarb e slepp,
E tutt sti coss in grazia del mè Pepp !
E l’è minga de dì che fin d’allora
El m’avess miss a la comunïon :
On cazz ! me poden dà on cortell in gora,
Se mì pensava mai che in di colzon
Ghe fudess dent de quella sort de bora ;
A vedè com’el mond l’è mai cojon !
Tucc me credeven ona gran canonega,
E s’era fatta pesg che nè ona monega.
Anzi, gh’hoo anmò in la ment la gran paura,
C’hoo avuu quand de lì a on pezz me l’ha daa in man;
L’hoo creduu on boll, ona besiadura,
On bugnon (soeuja mi), on quaj maa de can,
E soo che m’è soltaa ai oeucc a drittura
Come s’cioppon de piang; ma lù el giavan,
De bravo perucchee, el s’è miss a rid
E a serammel pù strenc in mezz ai did.
Cristo! Che sgarbiada de cervell
L’è staa per mi quell cioll in ordino !
Poss dì ch’el m’ha daa in man minga on usell,
Ma el manegh de tucc quant I cognizion ;
Allora subet hoo capii tutt quell
Che se daven d’intend paricc smorbion,
Quand lì a la banca me diseven milla
Cinad su la pancetta o su l’inguilla.
Lì emm comenzaa tucc duu de sto moment
A lavorass intorna de fadiga,
Lu a fa omnia possa per sonnamel dent,
E mi olter tant per stoppagh su la figa;
Fors’anca el sarà staa on presentiment,
Ma l’ha avuu pari a sbatt, l’hoo faa stà in riga :
Ghe l’hoo menaa, basaa, gh’hoo daa la tetta ;
Ma de pondammel !…. voj, ciappa sta fetta !
Sent mo che macciavella de birbon
L’è rivaa a tirà a man per mettem sott;
L’ha comenzaa a fa el trist, el lumagon,
A fass vedè a mangià pocch o nagott;
Lu el me schivava, el fava el repetton,
El sospirava come on mantes rott;
E compù mì gh’andava per el vers,
Compussee el fava el pregn, el gnucc, l’invers.
In fin, quand l’ha creduu de vess a tir,
Vedi ch’el tira a voltra on cortelasc,
E ch’el sbassa i cannij incontra al fir ;
Mì, bonna dagh a trà, fermegh el brasc
E prepotenta e franca come on sbir :
Cossa farisset mai, disi, pajasc ? –
Cossa vuj fa ? el respond, mazzamm, morì ;
Fornì sta vita, contettatt anch tì.
Sanguanon, che dianzen de paroll !
M’è calaa i forz de slanz, m’è vegnuu frecc,
Me sont pondada a lu coi brasc al coll,
E lu borlonem là attravers al lecc,
E lì in terra el cortell, in aria el cioll ;
Lécchem, basem, stroffignem, brascem strecc ;
Ninin.... tâs.... lassem fà…. Pensa nagotta ;
Sto fioeul d’ona vacca el me l’ha rotta !
Ona voeulta poeu rotta che l’è stada,
No gh’è staa pù resguard né pù respett,
Via ona ciavada, on’altra gran ciavada,
No se fava olter che quell bell giughett;
E se con tant piccà nol m’ha impregnada,
L’è propi roba de fà fà on quadrett ;
Tanto pù che sti usij hin certi ordegn
Che fornissen el gioeugh col lassà pregn.
L’eva trii agn, o pocch manch, che st’istoria
L’andava quiettament semper inscì,
Quand la medinna, che Dio l’abbia in gloria,
L’ha tolt su ona fevrascia de morì :
I dottor l’han creduda infiammatoria,
E gh’han faa vint solass in trèdes dì,
Ma el dì adree, giusta in quella che han decis
De faghen pù, l’è andada in paradis.
Morta lee, bonna sira ai sonador :
S’è barattaa la scenna in d’on moment ;
Mì sont andada in cà del Cogitor,
E el Pepp l’è andaa anca lu d’on so parent,
E lì, via de vedess, e de descor
Quaj voeulta per el dì, denter per dent,
Risguardo sia la porzion de mezz,
San March ! gh’è staa su el gatt per on bell pezz.
Ma mì, tra che a trovamm inscì ligada
In ca del pret, moriva de passion,
E tra ch’ el Pepp el m’eva sueffada
De bon’ ora a saggià certi boccon,
Assa brutta on bell dì ciappi la strada,
E pienti el Cogitor come on fuston,
Resoluda de tend al fatto mè,
Senza tanti seccâd de barolè.
Defatt, per quant sto pover religios
L’ abbia faa, l’ abbia ditt per famm capì
Ch’ el pass che fava l’eva on pass ris’cios,
E che la purgarev fors on quaj dì,
L’ha tra via el so fiaa, e la soa vos :
Anzi el gh’ha avuu de grazia a mondamm lì
De circa milla lir, che la medinna
La m’ha lassaa tra pilla e roba finna.
Cont cà piantada e cont quji pocch danee,
Fresca, giovena e grassa come s’era
Gh’aveva semper gent inanz indree
A la mia banca mej che né ona fera ;
De coeugh poeu gh’en vegneva di vivee,
E a quist basta domà che ghe fass cera,
Se gh’avess anch venduu merda per pess,
Sti facc de porch, even content l’istess.
E che fior de partii podeva fà,
Inscì, magara, avess voluu dattamm :
Fioretton de mercant de famm marcià
Inguala di primm sciôri e di primm damm ;
E se fuss stada tosa de trattà,
Soo che on fraa Geromin l’ha vorsuu damm
Del pelter assossenn, famm desmett banca,
Mandamm in fiacca, e lu comparì nanca.
Ma mi ciòcca imbrìaga, incarognada
De sto razza de can d’on taja pioeucc,
Tant e quant gh’è ne staa che m’han cercada,
Olter tant n’hoo casciaa foeura dì oeucc :
E sì che giammò on pezz m’en s’era dada
Ch’el me fava scusà de stoppaboeucc ;
Ma già nun vacch de donn semm tucc inscì :
Se al mond gh’è on crist el vemm propi a scernì.
E dininguarda a nun poeu a fass toeu via !
En fan tonnina ! en fan de sott e doss ;